Dates per la memòria
-L’11 de setembre de 1714, després de 414 dies de setge, la ciutat de Barcelona va caure en poder de les tropes francocastellanes en el que va ser el capítol final de la Guerra de Successió a la Corona hispànica.
Amb aquesta derrota, Catalunya va perdre les seves institucions nacionals de govern —la Generalitat i les Corts—, i va ser sotmesa a un govern de nova planta caracteritzat per la forta repressió i per la centralització del poder en mans de la monarquia i els seus representants.
La ciutat de Barcelona, a més, va perdre el seu sistema secular de govern —el Consell de Cent— i va patir una forta destrucció, empitjorada per la decisió de les noves autoritats d’enderrocar una part del barri de la Ribera per tal d’edificar-hi una imponent ciutadella militar que tindria la missió d’evitar nous actes de rebel·lió contra el poder borbònic.
La batalla de Barcelona va ser molt sagnant i va implicar tots els sectors de la ciutat. El sacrifici dels barcelonins i el seu posterior esperit de superació van fer que la data de l’11 de setembre, tot i la derrota, esdevingués un símbol de la voluntat catalana de seguir existint com a entitat nacional
-18 juny 2006. Votació Estatut autonomia
-13 setembre 2009. Consulta autodeterminació a Arenys de munt.
-10 de juliol del 2010: “Som una nació. Nosaltres decidim”
La primera manifestació multitudinària d’aquest procés no va ser per la Diada, sinó el 10 de juliol de 2010, just després que el Tribunal Constitucional esmenés l’Estatut aprovat per la majoria dels catalans. A la convocatòria d’Òmnium Cultural es van sumar els sindicats i prop de 1.600 entitats, a més de tots els partits polítics
-11/09/2010: “Som una nació. Volem Estat propi!”
La Plataforma pel Dret a Decidir, les entitats Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i la Intersindical-CSC van convocar una manifestació independentista per la Diada de 2010, que va comptar amb l’adhesió de nombroses personalitats, però no va esdevenir multitudinària com les que s’han fet a partir del 2012.
-11/09/2011: En defensa de la immersió lingüística
No hi va haver una pancarta unitària, sinó diverses, com «Independència» (ERC) o «Som una nació. Volem un Estat Propi» (Solidaritat Catalana). La mobilització va ser convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir, de la qual també formaven part partits polítics com ERC, la CUP, Solidaritat o Maulets. Es van manifestarn per la independència, però també contra les sentències del Suprem i el TSJC exigint que el castellà sigui llengua vehicular a l’escola catalana. Al final, uns encaputxats van cremar una foto del rei, una bandera espanyola i una de francesa.
-11/09/2012: “Catalunya, nou estat d’Europa”
La primera mobilització convocada per la nova Assemblea Nacional Catalana, amb el suport de moltes entitats com Òmnium Cultural, va desbordar totes les previsions d’assistència i va esdevenir la més multitudinària que s’ha vist mai a Barcelona. S’hi van sumar tots els partits polítics llevat del PSC, el PP, Ciutadans i la CUP. Artur Mas va considerar que, com a president de la Generalitat, no hi podia anar, però Josep Antoni Duran i Lleida sí que hi va ser, negant-ne el caràcter independentista que la mobilització va adoptar de forma inequívoca.
-11/09/2013: Via Catalana
Inspirant-se en la Via Bàltica que el 1989 va unir les capitals d’Estònia, Letònia i Lituània per reclamar la independència de la URSS, l’ANC va organitzar una cadena humana segmentada en 778 trams d’uns 500 metres cadascun, amb la col·laboració de fins a 30.000 voluntaris i 1.500 autocars. La cadena es va anar formant a partir de les 16 h, a les 17.14 h van repicar els campanars de tot Catalunya i a les 18 h es va cloure cantant l’himne dels Segadors. Fins a mig milió de barcelonins van acompanyar la cadena humana de pas per la ciutat de Barcelona, on hi havia 56 trams.
-11/09/2014: V a la Diagonal i la Gran Via
La mobilització independentista de la Diada va tornar a concentrar-se a Barcelona i va adoptar, des de l’aire, la forma de senyera gegant amb forma de v (de via, voluntat, votar i victòria) al llarg de la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Més de 556.000 persones es van inscriure en algun dels 73 trams. Al vèrtex, a la plaça de les Glòries Catalanes, una noia que el 9 de novembre feia 16 anys, va dipositar una papereta en una urna. La manifestació, promoguda dins la campanya ‘Ara és l’hora’ de l’ANC i Òmnium, va servir per escalfar el debat abans de la consulta del 9-N.
-9 Novembre 2014. Consulta d’autodeterminació
-11/09/2015: Via Lliure
‘Ara és l’hora’ (ANC + Òmnium) van omplir la Meridiana dividint l’avinguda en 135 trams (tants com escons hi ha al Parlament). Els manifestants van aixecar, per zones, punters dels 10 colors dels eixos temàtics en què hauria de basar-se la futura república catalana: democràcia, equilibri territorial, solidaritat, món, diversitat, sostenibilitat, igualtat, justícia social, innovació, cultura i educació. A les 17.14 h, un punter gegant mogut per esportistes va recórrer en pocs minuts el passadís central de la manifestació, després de la qual va començar la campanya electoral per a les eleccions del 27-S.
-11/09/2016: “A punt”
La mobilització convocada per l’ANC i Òmnium es va organitzar en 44 trams i es va descentralitzar en cinc ciutats, cadascuna de les quals va voler simbolitzar un aspecte diferent de la nova república catalana. Barcelona, com a capital, representava “la república de les llibertats”. Salt, la de la solidaritat i la diversitat. Berga, la de la cultura i les arrels d’una identitat que està en construcció contínua. Tarragona es va manifestar per una república en xarxa, que superi l’actual dèficit d’infraestructures. Lleida va reclamar una l’equilibri territorial i la diversitat de paisatges gràcies a l’activitat agrícola.
-1O 2017. Referèndum autodeterminació
-11/09/2017: La Diada del Sí
Els manifestants van crear una gran creu gegant, com a símbol de suma, a la confluència del passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó com a epicentre. Des dels quatre extrems es van desplegar quatre pancartes de 16 x 16 metres amb lemes a favor de la pau i la democràcia. El protagonista de la marxa va ser el referèndum de l’1 d’octubre, convocat per la Generalitat i anul·lat pel Tribunal Constitucional.
-3 d'octubre 2017 Vaga General, protesta massiva per les actuacions contra tot un poble,recolzada pels sindicats
-10 O 2017 Es va proclamar i desproclamar la república.
-17 de octubre de 2017. Concentració- Protesta per l' empresonament dels Jordis
-El 27 O 2017 es va votar al Parlament la República...i vam anar tots a la Ciutadella
-2 de novembre 2017. Empresonament de mig govern
-8 novembre. Vaga general
-11 de novembre de 2017, manifestació per l'alliberament dels concellers i els Jordis.
-11 de març, manifestació convocada per ANC, per exigir a l'entesa entre les forces republicanes.
-25 de març detenció de Puigdemont a Alemanya, en qüestió d'hores ens mobilitzem cap a l'ambaixada d' Alemanya.
-11/09/2018: La gran onada
Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, ha omplert la Diagonal per la manifestació de la Diada 2018. A les 17.14 h s’ha llançat un coet que ha donat el tret de sortida a l’acte. Això ha estat al tram 37, al carrer de Los Castillejos i, tot seguit, s’ha generat una gran onada sonora de crits i aplaudiments que ha avançat fins a arribar al tram 0, situat al Palau de Pedralbes. A mesura que l’onada avançava, els manifestants han alçat pancartes, cartells i missatges que han portat per fer sentir la seva veu
