Aquesta és la GRAN qüestió. Els propers temps, no dic el 27S, la independència del nostre país es decidirà en bona mesura a l'àrea metropolitana de la capital: L'Hospitalet, Santa Coloma, Badalona, Sant Adrià... El PP i C'S apel·len al sentiment patriòtic d'aquestes persones, però moltes d'aquestes persones ja comencen a rumiar-se molt seriosament en què consisteix exactament aquest patriotisme espanyolista que se'ls suposa. Potser el seu compromís amb el territori on viuen ja no es medeix pels decibels de la celebració dels gols de la selección "señor, goool, de señoor", o de les notes cantades de "como una ola" de la rocío jurado quan es dutxen. Ara la cosa és més pràctica, més senzilla i tal vegada, també per a ells, més esperançadora. Ara poden pensar en les seves necessitats (econòmiques, laborals, de tot tipus) i en les dels seus familiars, amics i veïns. Ara poden veure els seus néts petits parlant dos idiomes (aviat més, si la cosa rutlla) i reconèixer que quan els senten parlar en català els hi cau la baba. Ells saben que la seva llengua materna ha estat, és i, en qualsevol escenari de futur, serà respectada, com ho ha estat sempre. Ara poden dir en veu alta que aquesta terra els estima i que ells l'han après a estimar. Ara es poden plantejar molt rotundament apostar pel futur dels seus fills i néts. L'independentisme té un milió de vots pensant-se i decidint-se a l'àrea metropolitana de Barcelona. Un milió de vots que, quan s'esdevinguin, faran que l'independentisme sigui electoralment hegemònic i políticament imparable. Tenim pressa però sabem que si ens expliquem bé i som una mica pacients amb els que necessiten més de temps, ho guanyarem!
