Jo vaig estar-hi el 89, vàrem viatjar com sempre pel nostre compte, mai agències, de Bombai cap al sud, Goa, Karnataka, Kerala, saltant d'un estat a l'altre fins a Kanyakumari, el punt més al sud de l'Índia.
Vàrem pujar per Tamil Nadu, Andhra Pradesh, Maharastra i tornant a Bombai.
Desplaçaments en tren, dormint en lliteres, per aprofitar les grans distàncies mentres viatjàvem.
Vivint la vida tant intensa de tanta gent, rius de gent, a on la vida i la mort van estretament lligades, de molts colors, molts olors, i aires tant diferents als nostres.
Molts sentiments creuats en tots els aspectes.
El viatge que més m'ha ensenyat.
I sempre viatjant com de puntetes per no destorbar, i fer el que veiem fer, barrejant-nos.
Dues coses que sempre fem, amb la meva parella, a qualsevol racó del món que dóna molta informació:
1/ Anar al cinema, 2/ Anar a la barberia
I de l'India del Sud em quedo amb la mirada de la gent, mirada neta, i aquell somriure sempre a la cara.
I elles, les dones vestides amb robes de tants colors, pobres, però tant elegants en els moviments, com una dança perduda en el temps.
Elles com princeses en mig de la misèria.
Un país bategant!!
