No crec pas que se senti culpable.
Jo en el càncer de mamà no vaig necessitar quimio, només radioterapia i cinc anys de tractament hormonal, que a moltes dones els fa molt mals efectes secundaris.
En canvi en el càncer de pulmó, a mes de la radio,em van fer quimio.Molta.I l'assumpte cabell em va afectar molt, moltíssim.Extraordinariament.
Perruca per anar a treballar, i agraïment intens a la delicadesa i bona educació de les persones que em veien al barri i als veïnats, sense cabells i amb el mocadoret o sense, i no preguntaven.
Trobo que els que veuen una dona jove com la teva,sense cabell,i li pregunten res,no es mereixen mes que un fals somriure d'agraïment, mentre per dintre penses :
Quin fill de la gran puta xafarder, ves que li importa en aquest com cony estic, ves a la merda, desgraciat.
Com vols que estigui, a la meva edat i amb dues nenes,calba i amb càncer ?
+++
@Xaf.
Molt càncers, molts, es curen.Cada vegada més.
El de mamà va ser al 2010.El de pulmó, que em van treure 3/4 parts del pulmó dret, al 2013.Ja ha fet 5 anys.
Tampoc penso que serveixi per res "donar ànims".
Ni tan sol crec que la suposada actitud de lluita personal,
tingui cap utilitat practica.
És útil la cirurgia,ho és la radioteràpia i ho és la quimioteràpia.
I ho serà qualsevol mètode científic, que eviti la proliferació de cèl·lules atípiques.
Perquè el càncer es això,l'aparició de cèl·lules atípiques, impròpies del teixit on apareixen.
La gravetat del procés depèn de dos factors :
- El grau de diferenciació d'aquestes cèl·lules.
- La seva velocitat de proliferació (reproducció).
