Bon dia. Permeteu-me una (llarga) reflexió:
Avui que fa tres anys de la meva detenció a Alemanya, tornant de Finlàndia, miro la feina feta des de l'exili gràcies a l'acompanyament de tanta gent no partidista, i n'estic content. Malgrat les limitacions, les incomprensions i els atacs, hem fet bona feina.
No hem desaprofitat les oportunitats ni ens hem rendit mai davant l'ofensiva de l'Estat. Ens heu vist plantar cara i tenir iniciativa. M'adono que això ha fet enrabiar l'Estat i que alhora ha incomodat alguns sectors de l'independentisme, que cada vegada ho dissimulen menys.
Tota aquesta feina feta sé que algun dia ens la podem trobar en contra nostra, com a agreujant de la nostra lluita política que l'Estat qualifica de criminal. Això mai no ens ha dissuadit de continuar-la fent. Sabem que en cas d'extradició, el temps passat a l'exili no compta i que la segura condemna, perquè a Espanya ja som culpables abans que no entréssim al judici, recolliria la nostra activitat tots aquests anys.
Això alegrarà de saber a aquells qui, també des de certs sectors de l'independentisme, lamenten que no estiguem empresonats i banalitzen el que és fer política des de l'exili; els qui ajuden a fer creïble el relat que som uns fugats que viuen despreocupats, còmodament i insolidaris amb el patiment dels nostres companys injustament condemnats...
Tant se val. Ara és el moment de la unitat i de la confiança.
CARLES PUIGDEMONT
