GARROTUITS DE LA DIADA
Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena.
O ens anem espavilant,
o ja no valdrà la pena.
Prou disputes, prou sanglots,
ja n’hi ha prou de batalletes!
Cal que fem feina entre tots,
tenir clares nostres metes.
Aquí els uns diuen això
i munten un embolic.
Els altres diuen allò,
i ara... no t’estic amic.
Mare meva, quina tropa!
Hem de fer un cop de timó,
que aquí Espanya ens fot estopa
des del temps de la picor.
I és que aquells que ens atonyinen,
que venen de cal veí,
no són els que m’amoïnen.
L’infern és el seu destí.
Dels que ens manen, l’objectiu
és anar allà on bufa el vent?
Doncs aquest versaire us diu:
ja s’ho poden anar fent!
D’això de l’autonomia
ja n’hem fet molts anys la prova.
Si seguim, potser algun dia
tindrem tres peixos al cove.
Ara que és nostra Diada,
i tot sembla tan hostil,
jo vull veure una gentada
que a l’agulla hi posa el fil.
Els que ens vulguin governar
cal que vagin entenent
que l’actiu per triomfar
és la força de la gent!
Qui em convoca? No m’importa,
que jo no filo tan prim.
M’és igual qui obri la porta
del camí per pujar al cim.
Catalunya triomfant
tornarà a ser rica plena.
Cal que anem espavilant,
que encara val molt la pena.
