Això que dius, Mireia, és una qüestió molt complexa, que té els seus pros i els seus contres. Deixa'm que hi diga la meua, i llavors que cada u opini el que vulga.
Tens por que els que aprenen el català aprenguen expressions poc habituals i no aprenguen les més habituals? Amb la pressió que tenen l'espanyol i el catanyol, t'assegur que aquest perill no existeix. Seria tant com dir que hi ha el perill que sols aprenguen el català i no aprenguen l'espanyol. Idò no, l'espanyol no corre cap perill, ni tan sols a Catalunya.
Això que alguns pensen, que és impossible tornar endarrere els castellanismes que ja estan arrelats, és erroni. Ho va demostrar fa un segle Pompeu Fabra. Llavors tothom deia busson, huelga, modelo, índice, mètodo, oxígeno, telèfono, àngul, fetxa... I quan dic que ho deia tothom, vull dir TOTHOM. Si Fabra hagués pensat de forma tan derrotista, podeu imaginar-vos el català que parlaríem avui. Però ho va intentar, i en una enorme quantitat de mots ho va aconseguir. Avui, ni els més castellanitzats no diuen busson o telèfono.
Quan es parla d'aquestes qüestions, molta gent diu que totes les llengües evolucionen, i que hem de deixar que el català segueixi el seu curs natural. No oblidem, però, que el català és una llengua malalta. No podem deixar que es faci com amb l'anglès o l'espanyol, que segueixen el seu curs, sí, però que no tenen un estat molt fort que els va a la contra, com tenim nosaltres. Quan el Govern de la Generalitat puga legislar, per exemple, que tres quartes parts dels films que es vegin al cine han de ser doblats o subtitulats en català, que per a renovar el permís de treball s'haurà de passar un examen de català al cap de tres anys de residir a Catalunya, que les empreses posaran els mitjans perquè tothom puga ser atès en català i que les empreses que no ho facin rebran sancions que no tendran res de simbòlic, llavors podrem deixar que el català segueixi el seu curs natural.
Encara més greu, l'enemic el tenim dins ca nostra. La feina de castellanització que fa la Secció Filològica és terrible. Ho accepten tot. Si miràsseu la llista del que han inclòs en el diccionari aquestos últims anys, vos en faríeu creus. A la velocitat que es castellanitza el català, d'aquí a quatre dies es convertirà en un dialecte de l'espanyol, és a dir, els espanyols l'entendran sense necessitat de subtítols. Vos heu fixat mai que, des de fa uns pocs anys, les televisions ja no subtitulen el gallec quan algú hi parla? Idò això passarà amb el català. I llavors, què? Tendrem un estat independent on gairebé tothom triarà entre parlar castellà o parlar catanyol? És això el que volem? Hem de claudicar tan fàcilment?
