Hola a tothom!
Torno al debat després de mesos d'absència per donar-vos el meu parer a veure què en penseu de tot plegat:
És una llàstima que la CUP no es presenti a les eleccions generals; tanmateix, no crec que se'ls pugui criticar, perquè al final estan sent "coherents" amb el seu programa, que es resumeix en: "No som Espanya, no hi hem d'anar res a fer al Congrés". Em direu que això no és veritat, que "bé que tenim presos a Madrid" i que continuem patint el dèficit fiscal, que continuem tenint el DNI on posa "España" i que continuen intentant carregar-se la nostra llengua. I un llarg etc. Però la realitat és que la CUP està demostrant força integritat, i més ara que amb el desencant en les files sobiranistes sembla que podrien treure molt bons resultats a les Generals.
No vull fer proselitisme (ja he dit més d'una vegada que jo a la CUP si no recordo malament només l'he votada un cop, el 21 D precisament), però és que continuu al·lucinant com, després d'aquest vergonyós any i mig en què ens estan donant gat per llebre i s'estan abaixant els pantalons contínuament amb el que diu Madrid, tot apunta que continuarem votant els partits "processistes" que ja ens van portar a l'atzucac de l'octubre del 2017.
Ens afartem de demanar coherència i honestedat als partits polítics. Però en l'últim any i mig, només he vist que "politiqueig" inoperant, desesperant i si m'apureu, cínic, per part de tots els partits menys de la CUP. ERC, sota una premissa que tots sabem que és falsa ("eixamplar la base", quan ha quedat del tot demostrat que la base ja no es pot eixamplar més...), aplica una política dilatòria que apunta a una independència a molt mitjà i llarg termini, i això essent optimistes. JxCAT continua sent una olla de grills i ningú es posa d'acord EN RES. PdeCAT s'ho juga tot, de nou, abocant totes les seves esperances en la figura de Puigdemont. Un Puigdemont que li ha faltat temps per a dir, un cop anunciada la seva candidatura a les europees, que "tornaria" a Catalunya (un altre cop? Quants vots es van "perdre" en l'opció Puigdemont el 21D, pensant que realment TORNARIA a Catalunya si guanyava, i resulta que al final no va ser així?) No sé com encara ens plantegem de votar-lo... Ja ho diu la dita, "si m'enganyes 1 vegada, és culpa teva, però si m'enganyes dues..." Ah, i per a que quedi clar: sóc el primer, i ho sabeu, que vaig defensar la investidura de Carles Puigdemont després del 21D, per una simple qüestió de lògica i coherència "en el relat", i de democràcia fonamental: va ser ell qui va guanyar les eleccions dins el bloc sobiranista i per tant era ELL el que havia de ser investit president.
Però no va ser així.
I ara tocaré un tema molt delicat: el dels presos polítics. Naturalment, no cal ni que ho digui, trobo ABSOLUTAMENT injust, vergonyós i aberrant que aquesta gent estigui a la presó i afrontin penes tan dures per uns delictes inventats. Haurien de ser absolts immediatament, i indemnitzats per tots els mesos tancats a la presó. PERÒ...
PERÒ a mesura que van declarant, i va sortint tot el que hi havia muntat durant el mes de setembre i octubre de 2017, no puc fer més que anar INDIGNANT-ME progressivament. I és que, senzillament, NO TENIEN MUNTAT RES. Aquesta gent ens va enviar "als llops" l'1 d'Octubre en base A RES. No contents amb això, ens van dir que portarien els resultats al Parlament per a "dur a terme les mesures de conformitat amb els resultats del Referèndum". És a dir, proclamar la independència, no? La decepció, per la meva part i no dubto que per molts de vosaltres també, és ENORME. Ens van portar "amb coneixement total" a un atzucac. No em val la justificació que "Espanya s'està portant com l'Estat venjatiu que és" perquè, sincerament, si gent en principi tan "preparada" com ells, assessorats com estan per advocats i gent de "lleis", si aquesta gent, dic, no sabia a què s'enfrontaven amb el referèndum és que o bé són uns ingenus de ca l'ample o senzillament ens estan prenent el pèl. Perquè tots sabem que per a Espanya lo primer i primordial i sagrat és la "unidad".
Així que, ho sento molt, tant per tant, si havien d'acabar a la presó igualment, em sembla de molt curt de mires a nivell polític no haver fet una declaració d'independència com Déu mana. Potser ara estaríem en un altre escenari. És així de dur i així de cruel, però, repeteixo, si no eren conscients de les conseqüències, és que o bé eren uns ingenus o bé ens estan prenent el pèl.
La sensació que aquests polítics ens han fet cremar una bala que ja no tornarem a tenir durant moooooolt de temps és molt gran. La sensació de frustració és enorme. No els vull engarjolats, ni molt menys; però agrairia, hauria agraït, que en algun moment algun d'ells ens haguessin mirat als ulls com a poble adult que som i ens haguessin dit: "la independència no és possible a hores d'ara. Però tenim aquests camins "x" per triar. Què en penseu?". Ens han infantilitzat i han jugat amb nosaltres. Que els absolguin, però, per la meva part, ho sento, ni un vot més a cap d'aquests partits "processistes".
Així que, en el meu cas com a mínim, a mirar alternatives. Si no es presenta la CUP i sí Poble Lliure, doncs Poble Lliure. Si a les municipals cal votar al Graupera, doncs quin remei, el votaré amb la pinça al nas! Crec que és el moment que aquests partits que ens han mentit deliberadament paguin les conseqüències electorals de 10 anys en què s'han carregat la il·lusió de dues, tres i ves a saber si quatre o cinc generacions. Perquè el tren ha passat i vés a saber quan tornarà a passar.
Sento el to pessimista, però és tal com ho veig a hores d'ara.
Abraçades a tothom!!!! I molts ànims (m'ho aplico..) que falta ens fa! 
