El PSC i Podem considera CDC l'enemic, i no l'adversari. Quan en política hi ha enemics i no adversaris, aquells pretenen guanyar les eleccions amb tota mena de tretes, amb allò de tot s'hi val. És aquest el País que volem? Un País basat en l'enemiguisme, i a sens contrari amb l'amiguisme? O volem un País basat en guanyar pel mèrit propi, per la proposta més creativa, més enginyosa, aquella que no acaba amb l'adversari, sino que es basa en la creença del triomf per mèrits, la que no li cal tenir enemics, la que respecta l'adversari, i encomia els trets positius d'aquest. El País que jo vull no té enemics, té adversaris, i al cap i a la fi, tots dos volen el mateix objectiu, ni més ni menys que el benestar de la ciutadania. I a més a més, utilitzen un codi ètic, basat en el respecte.
Perdoneu, però crec que els 4 genets de l'apocalipsi mai ens oferiran allò que jo penso. I també crec que ni el PSC ni Podem estan a l'alçada del País que m'agradaria tenir.
