Hola,
buf, ara posar-me a dir la meva em fa molta mandra que just torno de dinar...
Però bé, alguna cosa diré. Que facis la moguda de canviar tota la teva relació amb entitats bancàries cap a entitats d'un caire més ètic és encomiable, jo no ho faria simplement per estalviar-me maldecaps que són molts. I el tema energètic dins Espanya és de traca, l'únic objectiu és afavorir les productores establertes que són les que més tard oferiran poltrona als governants sortints, és una vergonya.
I ara ja està bé de donar-te la raó, que toca dur-te la contrària. Considerar que els bancs són enemics em sembla molt exagerat, són entitats que fan la seva aportació a la generació de riquesa i és una aportació necessària, sense bancs l'economia actual és inviable.
Que cometen abusos és clar (i el tema de les preferents no és un abús, és una estafa) però aquí hi ha el rol de l'estat: se n'ha desentès de la seva tasca reguladora i es va dedicar a afavorir una situació de creixement que semblava inacabable, l'única cosa important era créixer més i més i així ens va ara. A més els estats estan endeutats fins al capdamunt, i els tenedors d'aquest deute són... els bancs, és clar, i els partits polítics estan endeutats fins al capdamunt, i qui té el cul llogat no seu on vol. L'estat (i els partits) ha generat una situació de dependència envers els bancs i aquests l'han aprofitada.
"Entramat neoliberal": avui dia s'assenyala a tort i a dret com a neoliberals a uns i altres, però no es pot parlar d'entramat neoliberal i simultàniament d'ajuts als bancs. El neoliberalisme parla de la desregulació de l'economia i de la reducció de l'estat al mínim, i a Espanya és just el contrari i a Catalunya CDC tampoc va per aquest camí. En un escenari neoliberal no es donen ajuts als bancs, justament als Estats Units hi va haver moltes protestes quan l'estat es dedicà a ajudar els bancs i les protestes eren per principis ètics neoliberals, l'estat no ha d'interferir en l'economia privada i si un banc fa fallida que ho paguin els accionistes, com a qualsevol altra empresa. Allà i aquí es va preferir intervenir els bancs per a evitar fallides en cadena, decisió encertada o no però va ser aquesta.
Paradoxa: els que critiquen el neoliberalisme i es queixen dels ajuts als bancs... resulta que demanen d'aplicar polítiques neoliberals. En canvi no es queixaran si aquests ajuts s'adrecen a altres tipus d'empreses, una altra paradoxa que ve de voler ignorar que els bancs són un agent creador de riquesa com qualsevol altra empresa.
