Potser aquesta es la clau, la mirada global.
Imagino que en el que es refereix a partit, Puigdemont té més persones que l’escolten i entenen el punt de vista més holístic que et dona poder mirar-ho “desde fora”, en canvi els d’ERC no han pogut/volgut aprofitar aquesta oportunitat perquè els mes influents no s’han exiliat (tret, potser, de la Marta però es a Suïssa, no al cor polític d’Europa).
En canvi a JxCat han sabut escoltar a tothom, intentant fer-se una visió mes completa i actuant en conseqüència. Això suposo que també ve d’una primera aproximació al problema en clau de pais, no de partit.
