Ben cert, aquí el català és totalment prescindible.
Una teoria que em va sorprendre molt més quan la vaig llegir, és la d'un amic sociolingüista (en Bernat Joan, va secretari de Política Lingüística de la Generalitat). En un llibre que va escriure, deia que a Catalunya el català és una llengua marcada, mentre que l'espanyol a Catalunya és una llengua no marcada.
I què vol dir això? Si a Catalunya veim una persona que parla català el cent per cent de les voltes, en podem deduir moltes coses: podem suposar a quin partit vota, quin nivell d'estudis té, quin model d'estat desitja...
En canvi, si a Catalunya veim una persona que parla el cent per cent de voltes en espanyol, no en podem saber res de res: pot ser d'esquerres o de dretes, pot ser analfabet o catedràtic, pot ser republicà o monàrquic, pot ser un sense-sostre o un gran empresari...
En resum, tenim una llengua marcada, el català, i una llengua no marcada, l'espanyol.
