Si anem a comprar a una tenda, a un supermercat, ens adonarem que costa molt de rebre un bon dia metĂ foric en la nostra llengua.
Marques com ara NestlĂ©, anys i panys a Esplugues; Danone, anys i panys , a Barcelona, per posar un parell d’exemples, però fins i tot empreses de nom i ressonĂ ncia catalana, com ara BoDeDebò que fa un notable gaspatxo, etiqueten els seus productes en castellĂ . I si hi afegeixen un altre idioma, Ă©s el portuguĂ©s, suposo que per raons logĂstiques.
Mesellogia. Mostrar-se insensible.
Quina mostra més significativa de mesellisme, acceptar que les empreses que han prosperat especialment a casa nostra, ignorin la nostra llengua, i a sobre, nosaltres, comprar-los el producte.
Quants dels que votareu/votaran independència, estan disposats a buscar una mica més a les prestatgeries, gastar-se una mica més en qualitat, i comprar productes empaquetats en la nostra llengua ?
Pressionar amb les nostres butxaques, (no només firmant manifests que obliguen a molt poc) perquè no els surti rendible etiquetar obviant el català ?
Finalment, per concloure que això s’estĂ acabant, malgrat la bona voluntat de molta gent, (Ll.Lach, Boye, E.Paluzie, J.Cuixart, J.Sánchez, R.Romeva) i la brillantor d’alguns representants (Alonso-Cuevillas, L. BorrĂ s, D.Fernández, Q.Arrufat, Dante-FachĂn), recordem com Ă©s d’il·lusori pensar en obtenir la independència si tens en contra el 50% de la societat molt espanyolitzada (mireu % audiència Tele5 / A3, la quantitat de gent catalana que mira “Supervivientes”) , i a favor l’altre 50%, però desunit. No nomĂ©s desunit, sinĂł enemic, amb la sensaciĂł que alguns preferirien no obtenir la repĂşblica catalana abans que el president que la declarĂ©s fos del partit rival.
