Era broma! 
Poso aquest escrit.
Ho faig amb bona intenció, eh!? Que consti!
Un conte que va dels comptes dels comtes
(O la pesadesa feta conte)
El comte, que tenia uns seixanta anys ben comptats, gens es preocupava pels comtals comptes del comtat, doncs creia que tenia els dies comptats.
Per això la comptabilitat dels comptes li feia el comdor que comptava de l'absoluta comtal confiança per confident i per la seva habilitat comptable.
El que sí que feia bé, el comte, era contar contes.
Cosa que irritava a la comtessa, més procliu a comptar i recomptar diners constantment.
Cal tenir en compte que el comte no cobrava quan contava un conte, per llarg que fos el conte contat i que, a sobre, els contava a passes comptades sense contenció.
I això de no engruixir els comptes del comtat no era del grat de la comtessa.
Resultava evident que el matrimoni entre els comtes tenia els dies comptats!
Pel comtat es contava que el comte s'estava tornant boig, ja que això de contar contes era una cosa nova que no s'hi comptava, perquè es donava per descomptat que el comte era apte per regir el comtat.
I ara s'ha de contar que la comtessa, un cop comptat i debatut, es va separar del vell comte i se'n va anar amb un altre jove comte que per sort no contava contes, però que ell sí que comptava d'uns bons comptes doncs tenia un gran comtat i sabia comptar bé doncs havia après de comptes.
Junts tot el sant dia se'l passaven comptant i recomptant els molts diners dels comptes i es contaven que la seva vida semblava un conte de fades, i que tot el qui li agradés contar contes segur que el contaria de bon grat per tots els comtats.
I més ara que la comtessa sortia de comptes!
Mentrestant el vell comte a la seva gent del comtat, amb els que hi comptava sense ni fi ni compte, contava que anessin en compta!, amb el que contaven perquè per la seva condició comtal li era atorgada la gràcia de contar contes sense comptar amb cap permís i sense haver de cobrar pels contes contats.
I en aquest precís moment deixo de contar-vos aquest conte del comte, que no havia de retre comptes a ningú, i que contava contes descuidant els comtals comptes del comtat.
Un altre dia ja us contaré un conte que no parli dels comtes que contaven contes o que comptaven i recomptaven comptes comtals.
Tingueu-me en compte que aquest és el primer conte que us conto i us contaré que amb la vostra benevolència sempre espero comptar-hi.
Si voleu contar contes, encara que no sigueu comtes, no us contingueu i compteu-me'ls a mi també.
Us contaré que jo amb vosaltres sempre hi compto per contar-vos un conte a pesar del fet que tampoc sóc cap comte.
