Vicenç Relats. Periodista i membre del Secretariat Nacional de l’ANC.
Si algun argument miserable ens calia sentir encara per acabar de convèncer de la necessitat de la independència fins i tot a la gent més tèbia nacionalment, la impugnació per part del govern espanyol de la llei catalana antidesnonaments ens ho acaba de posar en safata: una vegada més, el recurs contra aquesta llei d’emergència social catalana −la dita llei 24/2015− es justifica perquè resulta que “atempta contra la igualtat dels espanyols”. Tant se val si aquesta llei emblemàtica s’havia convertit en els prop de nou mesos d’estar en vigor en una eina eficaç no només per aturar els desnonaments sinó també per impedir que es talli el gas, l’aigua i la llum per impagaments a persones en situacions de vulnerabilitat extrema, que finalment tenien una cobertura de protecció real…
Doncs no, no pot ser: en nom de “la igualtat dels espanyols”, a l’Espanya sacrosanta toca que tothom estigui igualitàriament desprotegit. El “si em foto jo, ens fotem tots” és la seva lògica patriòtica. Aquesta és una de les bases recurrents de l’argumentari del nacionalisme espanyol, que ens mostra de forma ben clara l’alt preu que hem de pagar per ser espanyols si vols per força; l’alt cost de la nostra dependència d’un estat jacobí que no entén ni accepta les diferències dels pobles i les societats que el componen i que només sap veure conflictes competencials per tot arreu, però res de demandes socials reals.
I és ben cert, tal com s’ha dit, que la impugnació no és un cop contra el procés sobiranista ni contra el govern català, sinó que fonamentalment és un veritable cop baix contra les famílies catalanes que més ho necessiten, de tota mena d’orígens, llengües i maneres de pensar. Ben al contrari: ara cal convertir la gosadia insensible del govern espanyol en un nou argument de reafirmació independentista i fer arribar amb pedagogia a tota la societat la baixesa d’aquest discurs que, de fet, no és exclusiu del govern de Rajoy, a qui, com veiem, tant li és fer i desfer per més que estigui en funcions i amb una fragilitat política manifesta. Perquè manta vegada amb el discurs del conflicte de competències governs espanyols de tot signe han ensenyat que són capaços de les barrabassades més inconcebibles.
Com el nostre mateix procés d’emancipació nacional, la llei 24/2015 ha sorgit autènticament del carrer, impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb un ampli suport d’organitzacions socials i cíviques, entre les quals l’ANC. Un text que finalment va ser aprovat per unanimitat del Parlament català i fins i tot per part d’un PP regional que ara s’ha d’empassar que quan es toquen qüestions de sobirania no s’hi val a fer excepcions, per més humanitàries que siguin.
Aquesta enèsima i aberrant impugnació arriba just quan el govern espanyol volia exhibir un cert desglaç de converses amb el govern català… que ja veiem què pot donar de si. Aquests últims dies s’ha recorregut també la llei catalana que gravava les centrals nuclears, com havia passat amb la que gravava els bancs i amb tantíssimes altres amb efectes marcadament socials. Res de nou sota la capa del cel hispànic, doncs, per veure com es mouen aquells que ja van gosar carregar-se de mig a mig l’Estatut, amb una niciesa que va fer aixecar la revolta d’aquest poble. Que vagin fent, doncs. I declarem-nos insubmisos un cop més, encara que sigui a risc de desnonament.
