Em sembla molt bé, Núria, es important que no deixem morir aquest xat, mai se sap si en qualsevol moment ens pot tornar a servir de refugi. Ara estem en el whatsapp, que és més fugisser, més mal endreçat, més difícil de seguir-hi una conversa, massa semblant a com va tot en la nostra vida massa ineficaç, massa infructuós, massa incontrolable, en definitiva massa vacu.
No som la solució de res, però al menys intentem deixar-hi una engruna del nostre anhel. Ai, que costerut es fa tot.
I amb tota aquesta vèrbola (aquesta paraula l’he aprés de l’Ombra del vent, d’alguna cosa serveix llegir), encara no us he dit BON DIA, donçs, apa, amb majúscules i tot, que sigueu feliços.
SALUT I INDEPENDÈNCIA.
