https://www.elnacional.cat/ca/cultura/cada-carro-es-una-familia-que-sen-va-tragedia-exili-republica_358179_102.htmlEntre 200.000 i 300.000 exiliats catalans
Entre el 3 de gener de 1939 (caiguda del front republicà del Segre) i el 10 de febrer de 1939 (ocupació franquista dels darrers reductes republicans a Catalunya), més de 400.000 persones van iniciar el camí de l’exili. Segons la investigació historiogràfica, entre 200.000 i 300.000 persones d’aquell contingent eren catalans i catalanes, a l’entorn del 10% de la població del país. El periodista i historiador tarragoní Antoni Rovira i Virgili, llavors vicepresident primer del Parlament de Catalunya, va descriure així aquella tragèdia així: “Cada carro és una família que se’n va, i cada filera de carros, un poble que es buida”.
De Cotlliure a Argelers, set quilòmetres
Cotlliure és a set quilòmetres de la platja d’Argelers. És la distància que separa una tragèdia personal, la mort a l’exili del poeta Machado, d’una tragèdia col·lectiva, la mort, també a l’exili, de milers de persones —la immensa majoria, catalans i catalanes—, de diverses condicions socials i categories intel·lectuals. La distància que separa la tomba del gran i reconegut poeta castellà de la Generació del 98 de la fossa invisible de milers d’homes i de dones anònims i anònimes —la immensa majoria, catalans i catalanes. En el cas de Pedro Sánchez, la distància que separa el detall —la foto oportuna— del fet: conèixer i assumir la història, fins i tot més enllà de la història d’Argelers.
