La cosa de demanar uns pressupostos "desobedients" amb en Nosferatu..., collons, que no és tan difícil treure's les ulleres i mirar la realitat sense distorsions.
Ingressos: tens els que tens, hi ha una recaptació d'impostos que fa un altre i que et dóna allò que li sembla oportú, aquest any seran 22.000 o 23.000 milions.
Despeses: pots intentar gastar més del que recaptes però aleshores ho has de fer demanant crèdit.
A qui demanes crèdit?, és molt fàcil: ningú no te'n dóna. Perquè t'han de donar crèdit si qui té els cuartos és l'estat espanyol?, qualsevol donarà crèdit a Espanya abans que a Catalunya, uns disposen dels doblers i els altres no.
Ah, et queda el recurs de demanar els diners a en Nosferatu. La resposta és fàcil: no, hi ha un sostre de dèficit imposat i te l'has d'empassar.
Encara tens una altra possibilitat: contractes els serveis i quan arribi el moment de pagar... dius que no en tens, de diners. Això és, suposo, el que proposa la CUP, que ells ja són de demanar i no tornar el deute. És evident que, si fas això, ningú et tornarà a acceptar un contracte, o pagues per endavant o no hi ha feina, i si arribes a aquest punt col·lapses perquè els subministradors fugen de tu.
En resum: els de la CUP són gent de foto i postureta. Uns pressupostos són un exercici de pragmatisme, comptes de quant disposes, quant pots gastar i en què. No lliguen pressupostos i CUP, com no es pot barrejar aigua amb oli.
I hem d'esperar que els de la CUP es treguin les ulleres i deixin de fer posturetes. Doncs s'haurà de dir clar: no hi haurà pressupostos perquè la CUP en vol uns on ens gastem els diners que no tenim.
