No n'estic pas d'acord, m'imagino que la major part dels independentistes d'ahir avui també ho són, potser sí que algun hagi dit que millor s'ho mira des de fora i que ja arribaran temps millors. Però no crec que recuperar aquests sigui aire complicat, tot és qüestió de tenir empenta.
El que sí han fet és fastiguejar molta gent, però la il·lusió va i torna.
Tots aquests mals vénen d'aquella campanya matxacona de que en Mas era el diable, i tant dolent com qualsevol governant espanyol, que perquè canviar per a anar al mateix lloc. I les esquerres pastanagues corrent a apuntar-se al carro de que la culpa de tot era d'en Mas, i els antisistema indepes també, i tots anàvem repetint que qui volgués votar JxS bé, i qui no volgués votar en Mas podia fer-ho cap a la CUP que eren nois simpàtics.
L'espanyolisme atacant el líder, i tothom fent-li el joc. Perquè de JxS te'n pots fiar que potser s'equivoquin però la intenció la tenen, de les CUP no te'n pots refiar, ni te'ns pot refiar per ells mateixos ni encara menys quan un moviment així és camp obert per a infiltrats que en deuen tenir a cabassos.
Però bé, el mal ja està fet. Per a mi, següents passos: evidentment no es pot preparar un pressupost en una setmana, es presenta aquest i endavant, si volen negociar esmenes bé i si hi volien participar en la redacció haver entrat al govern. Si els anti no el volen aprovar es prorroguen els pressupostos i endavant, ja es buscaran la vida per a donar explicacions, i arribarem al moment de la independència amb les estructures a mig camí però ja es faran.
D'aturar-se res.
