Admiro la paciència dels JxS amb algú que la seva manera de "negociar" no és fer esmenes concretes sinó dir que allò que els presenten no els agrada i que els presentin alguna cosa diferent. És com si et porten un plat i, en lloc de dir que falta sal, demanes que et portin un altre fins que encertin quin t'agrada.
És clar que qui fa això de negociar no en vol, jo no tindria tanta paciència i els diria que els pressupostos són els que són i que si volen alguna esmena que ho diguin, i si no que votin en contra. Serà cosa seva explicar la seva posició i el seu vot. I si no anem cap a la independència amb el dipòsit ple anirem amb el dipòsit mig buit, vés. La força del xantatgista s'acaba quan li dius NO.
