@Elsa, l'Estatut ha estat una enganyifa monumental. És paper mullat, perquè ni allà ni aquí se l'han cregut.
Un exemple: Catalunya (i el País Basc) tenen competència exclusiva en ferrocarrils (llevat de les línies que formen part de xarxes externes a la comunitat).
Quants km de tren va fer el Govern Pujol en 33 anys de mandat? (ja no dic el Montilla perquè, pobre, prou feina tenia ell solet). La resposta és prop de zero.
Quants km té el coll d'ampolla del Corredor del Mediterrani a Tarragona? (uns 44). En quasi 40 anys d'Estatut no s'ha pogut fer una línia paral·lela de Vandellòs a Tarragona i que avergonyeixi Madrid per la seva inoperància? No hem creat ambaixades catalanes perquè les espanyols no ens servien?
Un altre exemple de l'Espanya de sempre. Bilbao - San Sebastián. (100 km en ruta). El tren que serveix aquestes dues ciutats és gestionat pel Govern Basc, el que té els diners del concert que nosaltres no tenim.
El viatge entre les dues capitals basques triga 2 hores i 38 minuts i té més de 30 parades per fer el camí més entretingut.
A qui beneficia l'abandonament de tren?
Conclusió, la independència és quelcom més que tenir competències i diners, és un canvi mental que ens ha de permetre transitar d'una societat que encara viu amb la mentalitat franquista (de l'abús de poder i la conxorxa) cap a una societat més avançada i democràtica. Trigarem anys a fer-ho, però confio a veure alguns progressos.
