Demà enviaré aquesta carta al Major Trapero
Benvolgut Major,
No sé massa bé com adreçar-me a vostè. Els polítics ens tenen acostumats als seus discursos i les seves aparicions al Parlament o a la tele i, d’alguna manera, van entrant a casa nostra sense que ens n’adonem i al final són com de la família. En el seu cas, evidentment no és el mateix. Sempre l’he vist amb un posat seriós i no sé ni quin és el to de la seva veu. De tota manera, sàpiga que el motiu d’aquest escrit és donar-li les gràcies per les seves actuacions el 17 d’agost i l’1-O de l’any passat, i fer-li sentir el meu afecte i el de molts ciutadans.
Lamento molt que es trobi en aquesta situació tan immerescuda, on el premi a un bon treball es paga amb acusacions estrambòtiques procedents de l’odi i l’enveja. Els poders fàctics no li han perdonat que vostè i el cos de mossos hagin lluït i hagin estat reconeguts més que altres cossos de l’Estat en l’atemptat de les Rambles. Els altres cossos han tingut un reconeixement pel seu “bon treball”, per obrir el cap als catalanets que van gosar votar, i un augment de sou, crec, mentre que vostè i el cos de mossos han estat criminalitzats.
Me’n sento orgullosa de les actuacions del nostre cos de mossos, i trobo que no és de rebut ni el “¡a por ellos oé!” ni el “¡que nos dejen actuar!”, són imatges horroroses imperdonables que trigaran a esborrar-se de l’imaginari dels catalans.
Amb aquestes dues actuacions vau aconseguir la simpatia del poble català, tan malmesa en situacions anteriors fa uns anys. Malgrat això, ara mateix, es torna a notar el canvi de comanament.
Sé que, en les greus circumstàncies en que es troba, flac consol li pot fer la meva carta. Sé que un “No t’oblidem” o un “Estem al teu costat” no el treurà l’angoixa que pugui patir aquests dies, però és cert que ho sentim així. Els catalans estem amb vosaltres, dia a dia, amb tots vosaltres, amb els empresonats, amb els exiliats, amb els mestres, amb els batlles, i amb tots aquells que esteu patint en primera persona tanta injustícia.
Puc assegurar-li, però, que els catalans lluitarem fins que se us faci justícia a tots. No defallirem.
Rebi una forta abraçada.
Catalina Valverde
8/4/2018
