Setmana del 9 al 15 de maig. Cada dia un raig

[Alba]

I ara van els socialistes i ressuciten el Borrell! Mare meva que van bé aquests!

[Alba]

I va en Rivera a fer-se la foto de campanya amb els refugiats! Va , som-hi! Explotem la demagògia! Primer es feia fotos sense roba, ara es fa fotos amb els sense-roba! Va progressant aquest!

[Sofia]

Us penjo aquesta foto que m'acaba d'arrivar. Que en penseu?
Hi ha 7 homes i una dona, ella és la única que va descalça i carrega amb 2 nens i farcells. Que valen aquestes dones, per aquests homes?
Voleu dir que ells podran integrar-se a la nostra cultura?

[cesc]

Avui en dia, amb la modernitat de les coses, el "gabrielisme" no és garantia de res!

[gofrancesc]

Fa 50 anys no érem tant diferents d'aquests. Però els anys passen i la foto fereix la vista.

[Sofia]

@gofrancesc, jo fa 50 anys, ja feia temps que corria per aquests móns de Déu, i mai m'havia sentit menystinguda, és més ja estaba a punt de casar-me i els nens els carregavem entre els dos. No recordo que mai m'hagi sentit inferior a ningú, home o dona, en cap època de la meva vida. Si neixês 100 vegades, sempre voldria ser dona.
Bona tarda.

[mireia]

@Sofia, ja tampoc no m'he sentit mai menystinguda, però has de pensar que en aquells temps la gent era més educada, o ben educada, i hi havia una mica més de respecte envers els altres. Jo et puc dir el mateix: sempre hem fet les feines conjuntament i m'he sentit ben respectada pels homes. Has de pensar, però, que cadascú s'acostuma a relacionar amb gent 'de la seva corda', i això també influeix en la vida que es porta després.

[cesc]

@Sofia @mireia Jo he relacionat la resposta d'en @gofrancesc amb el fet d'haver-se d'exiliar per una guerra, que això també ho hem patit.

[Sofia]

Sí, Mireia, però no sé per què, sempre m'han semblat més vulnerables els meus tres fills que la meva filla. No sé, les dones no som violentes (o almenys tant), però ens les sabem totes. Per mi això del sexe dèbil és un dir. Ja sé que hi ha de tot en aquest món i que hi ha molta violència masclista, però segur que també ni ha per l'altre costat de maneres més subtils. Jo les condemno totes.

[Sofia]

No hi havia caigut, en la teva observació, però penso que anava més pel que jo he pensat.

[Elsa]

Jo he relacionat la resposta d'en @gofrancesc amb el fet d'haver-se d'exiliar per una guerra, que això també ho hem patit.

Jo també he pensat el mateix @cesc .Suposo que hi te a veure la neu, com al Gener del 39.

Respecte a néixer dona, @Sofia i @mireia,ara si.

Però l´any 50,quan jo vaig néixer, no.De cap manera.

Professionalment per mi,ser dona ha estat un avantatge indiscutible,vaig gaudir d´una discriminació positiva molt clara durant molt temps.
Érem relativament poques les metgesses.I encara menys les que ens dedicàvem a la Medicina del Treball i a la Medicina Pericial.

Ara,personal i familiarment,ser dona,ha sigut una molt feixuga motxilla.

No he tingut la sort de la @Sofia i la @mireia.
Potser per que ja sortia a la vida amb el segell de que les dones estàvem destinades a sofrir, a sacrificar se sempre, a ser l´ase dels cops.
El que veia i el que patia a casa de nena.

I aixi va ser.

[Nuriav65]

Tens tota la raó.És una vergonya!!!

[Sofia]

No et pensis pas que jo hagi sét una nena privilegiada. Casa meva tampoc era model de res, però no sé, quan algú me'n feia alguna, t'asseguro que em venjava, com fos i com podia. Amb les monges perquè era molt pobre i em tocava de netejar els vàters... Al meu pare també li plantava cara i això que llavors encara et fotien algun mastegot... Pot ser, que la meva gran sort va ser que tenia una mare que omplia totes les mancances. Era una dona que treballava de sol a sol, valenta i molt inteligent, tot i que no havia anat a l'escola. L'he enyorat moltíssim. Tot i això sempre he pensat que era una sort ser dona, sempre.
Bon vespre a tothom.

[Sofia]

Quina raó tens Dolors, no ho has entès malament, no, aquesta noia es tan, tan, tan de tot, que penso que potser és una alienígena, al final es facin com es facin els nens, sempre sòn un resultat comú. Quina pena!!!!

[gofrancesc]

Jo tampoc havia caigut en aquesta observació , no pensava pas en gent fugint de la guerra sinó en els set homes caminant i la dona fent de bèstia de càrrega. Com en aquestes fotos que no sé si són per riure o per plorar.

@Sofia, entreveig que ets una dona de caràcter i potser no has patit massa un ambient masclista, a casa meva en canvi la diferència de sexes era molt clara, estava clar qui treballava fora i qui portava la casa. I a casa dels oncles també estava clar qui es gastava els diners al bar. No vull dir pas que els homes fossin males persones, ni molt menys, l'ambient era el que era i els rols no es plantejaven.

Després als anys setanta i vuitanta semblava que sí, que s'anava a la igualtat de sexes i ara en canvi, veig aquestes nenes amb la insistència externa i sense desmai del rosa i de les princeses i dels vestidets i me n'alegro que el meu fill sigui nen i no rebi una pressió continuada per a idiotitzar-lo.

[Sofia]

@gofrancesc, l'ambient en què jo vivia no era pas diferent del que tu dius, però potser per això mateix, com que em vaig adonar que qui anava canviant les coses, eren les dones, m'hi vaig sentir identificada.
En el que dius de rosa i vestidets, dura el que dura, i no em diguis que els nens no reben pressions, que tambè cauen per totes bandes.

[Sofia]

Bona nit, macos. Acabo de veure CAT i me'n vaig a fer nones.
SALUT I INDEPENDÈNCIA.

[F69]

Elsa, hi ha de tot. Tu i jo compartim professió i et guanyo en 2anys. No he notat cap mena de discriminació, ni positiva ni negativa. La mare treballava en el negoci de casa i era respectada com jo ho he estat.
Sempre he pensat que la dona catalana s'ha fet respectar pel seu treball. Mira, és un pensar......

[cesc]

No és una invenció meva, ho he llegit i no recordo a on... És una metàfora.

[ADA]